STENDHAL STENDHAL pren el nom d'Henri Beyle, nascut el 23 de gener del 1783, a la rue des Vieux-Jésuites de Grenoble i autor de "Le rouge et le noir" publicada a Paris l'any 1830, i que firmà amb el pseudònim literari d'STENDHAL. L'habitació, decorada amb aquests dos colors (negre i vermell), pretén marcar, igual que la novel·la, un abans i un després per tots aquells que gaudeixin del plaer de conèixer-la; dins d'ella us podreu imaginar fàcilment a la petita vila de Verrières peut passer pour l'une des plus jolies de la Franche-Comté. Amors i enganys, moble modern i antic simbolitzen el trontollar d'unes emocions que de vegades no es poden explicar sense tenir por, el que les persones podem fer pel camí d'una vida plena, parets netes, blanques i llums vermells com la sang, com la passió.

VOUS QUI PASSEZ SANS ME VOIR L'any 1936 el cantant Charles Trenet, escrivia el poema "Vous qui passez sans me voir", i el seu amic Johnny Hess li posava la música. En aquest poema Trenet reclama l'atenció de la persona a la que estima quan aquesta passa pel seu costat sense veure-la. Aquest Ego ferit, quantes males passades ens juga... però ens fa caminar sobretot endavant. Els tres primers dies que ensenyàvem les habitacions varem trobar-nos que, pobreta, aquesta se la miraven menys; aquells primers clients, als que tant recordem, tenien preferència per alguna de les altres... durant el servei d'aquelles nits va sonar: Vous, dont je guette un regard Pour quelle raison ce soir passez-vous sans me voir? Un mot, je vais le dire: Je vous aime Dóna'm una esperança aquesta nit, per quina raó passes sense veure'm, ni em dius bona nit, tinc tanta pena, només vull una mirada, per quina raó passes sense veure'm, una paraula vull dir-te, t'estimo. Adéu, bona nit. O és que... No saps el que et perds, ni quant bonica és, és diferent, gran capçal de ferro forjat patinat amb plata, sofà cantoner, una dutxa platejada. S'ha de saber mirar. Com tot. Si no, passaràs per aquesta vida sense viure-la, i passaràs pel seu costat sense veure-la.

HOLLY L'habitació és aire fresc amb la presència de l'Audrey Hepburn, una escala que baixa del solàrium, per on, d'un moment a l'altre podríem veure baixar en George Peppard que acaba d'esmorzar, si ets dins el bany pot semblar que estiguis en aquells anys on les coses boniques eren importants, no podia tenir altre nom que el de la protagonista de la novel·la d'en Truman Capote: "Holly". Tanqueu els ulls, pareu l'orella i poder la sentireu cantar el "Moon River" asseguda a la finestra o com veuria sortir el sol desde la terrassa un dia després d'una festa que s'ha allargat fins la matinada amb aquell vestit...

LA BELLADONA La belladona, una planta verinosa i medicinal rodejada per el misteri dels seus efectes positius i negatius, al costat dels camins atraient l'atenció dels qui passen. Explica una llegenda que un bruixot bo li va donar la flor a una dona malalta que va dormir durant varis dies i al despertar, va explicar que havia estat a llocs meravellosos. I les dones de la noblesa italiana van intuir els seus efectes i la feien servir per lluir mes atraients en les festes de societat amb resultats espectaculars. Belladona, la finca d'un gran amic, quan la miraves tenia el mateix misteri, verinós i medicinal, de totes les vides que per allà havien passat.